L’associacionisme cultural i recreatiu de Sant Joan Despí es vertebrà al voltant de dos espais d’oci, dos cafès, Cal Just i Cal Gil, que es remunten als anys cinquanta del segle XIX.

És en el marc de les tertúlies al cafè de Cal Gil, on neix el 14 de març de 1920, el “Foment Sindical i Agrícola” de tendència republicana i Lerrouxista. La nova associació s’institueix amb la idea de ser un centre cultural, mútua social i cooperativa de consum i subministrament.

El maig de 1920, Santiago Camprubí Vallhonrat i Joan Duran i Bonich actuant com a representants del “Foment i Sindicat Agrícola”, compren a Frederic Casas i Negre l’immoble conegut com a Cal Gil el número 27 del carrer Prat de la Riba (actual carrer Major). L’entitat construeix així un patrimoni que en el futur li permetrà no dependre de tercers.

El Foment es converteix ràpidament en un lloc on poder compartir idees i valors, així com fomentar el progrés, i sindicar els interessos agraris per aconseguir més rendibilitat del treball del camp, tant per a propietaris com per a estadants o jornalers. Tot completat amb una interessant oferta cultural.

El Foment en els seus inicis, va ser un autèntic cas de mutualisme. L’entitat constitueix les seccions de la Mutua Agrària, que cobria les deficiències sanitàries i econòmiques dels afiliats, i la Cooperativa de Consum i de Subministrament, que els proveïa de carn, sobretot ovina, per a la qual cosa gaudia de ramat propi, i alhora també es cuidava de l’adquisició de llavors, planters, adobs i productes fitosanitaris pels seus afiliats.

Complint amb els seus objectius culturals, va facilitar l’acolliment d’un grup teatral que es denominava “Renacimiento” que ja era actiu abans de constituir el Foment. L’activitat d’aquest grup escènic va ser força reeixida i es va allargar fins passada la Guerra.

El 1925 es creà el Cinema Foment, i durant anys esdevé el cinema del poble. A la sala i conviurien el cinema i les ballades socials durant dècades. Fins que el 1978 a causa d’un incendi, el cinema va quedar inutilitzat i ja no es van reprendre mai més les projeccions.

El 1930 s’afilia a la Federació de Sindicats del Llobregat.

Després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera, i durant el període de la II República, l’entitat fa un gir ideològic cap a posicions molt més conservadores.

Un cop acabada la Guerra Civil, el regim franquista va obligà l’entitat a canviar la seva funció inicial hi ha separar l’activitat mutualista i cooperativa, de la cultural. El canvi d’orientació sociopolítica va ser tutelat per la Corporació Municipal fins l’any 1947. Des de llavors el Foment s’endinsà exclusivament a les activitats culturals i les d’esbarjo, i passà a denominarse “Foment Cultural i Artístic”.

En aquest període, un grup de socis del Foment crea “La Penya Espasa”, que s’encarregava de muntar els balls, l’envelat de la Festa Major i d’altres esdeveniments.

El Foment va tenir al seu favor el fet d’haver mantingut el patrimoni. La seva missió va ser crear un entorn atractiu i estimular la participació de la gent, començant per anar refent les seccions desaparegudes. Així, progressivament l’entitat es va anar erigint en el centre cultural de bona part de la societat santjoanenca. Tan es així, que sota el paraigües del Foment el 1943 es crea el grup de balls tradicionals Esbart Dansaire, i es constitueix un nou conjunt teatral amb el nom “Grup Escènic Joventut”.

Durant tot aquest temps, el Foment va ser un puntal que vetllava per la celebració de les festes tradicionals. Els balls eren una de les accions més importants que organitzaven al llarg de l’any. Sobretot en el Ball de Gala de la Festa Major, que es celebrava “El Dia de la Bona” el dia principal de la Festa Major. També eren molt importats el Ball de Cap d’Any i el Ball dels Tres Tombs.

El 1952 el Foment cedeix un espai perquè el Club Deportiu Sant Joan Despí, l’entitat esportivade referencia a la població hi instal·li la seva secretaria. Aquesta relació comporta eixamplar l’acció social de l’entitat, fent la societat més participativa i concorreguda. Durant aquest anys de col·laboració, la secció Ciclista del club, organitzava una cursa que era un dels actes més esperats de la Festa Major. Es corria un circuit establert per dins el poble i la porta del Foment era el punt de sortida i la meta. La relació entre les dues entitats s’allarga fins el 1998 quan el Club es trasllada a unes noves instal·lacions del Camp Municipal.

Durant molts anys, el Foment va fruir d’una molt bona i activa secció d’escacs. Organitzant tornejos entre ells i amb pobles veïns. Fins i tot es va organitzar una partida simultània, el la que 28 jugadors locals es van enfrontar al Gran Mestre Arturo Pomar.

El 1967 s’instal·la una taula de tennis a l’actual sala polivalent. L’èxit es tal, que a la següent Festa Major ja se’n organitzà un campionat amb una nombrosa inscripció de participants. Gracies a la ràpida popularització d’aquesta pràctica, es va formar un equip federat que arriba a participar en diversos campionats a la tercera categoria. Tot i així, el tennis de taula va ser víctima del seu propi èxit. Es va fer gran de tal manera que l’espai disponible a l’edifici no va permetre acollir-lo i mantenir-lo com la seva pràctica demanava.

Per poder mantenir la seva tasca, la secció es va trasllada al col·legi Institució Lumen, posteriorment adquirida per l’Ateneu Instructiu, on avui el tennis taula gaudeix d’una encomiable salut esportiva i d’on han sortit significatius jugadors i jugadores. Actualment la practica d’aquest esport s’ha restablert al Foment, amb una nova secció.

El Billar també ha gaudit d’una gran popularitat entre els associats. El 1962 s’organitza una partida d’exhibició entre el més gran dels billaristes catalans d’aquells temps, el senyor Joaquin Domingo, diverses vegades campió del món, contra la jove promesa local Joan Carbonell Bonich.

El 2 desembre de 1978 l’edifici del Foment pateix un incendi que calcina l’escenari del teatre, deixant l’edifici molt malmes i l’entitat en una profunda crisis.

Amb l’arribada dels Ajuntaments democràtics, l’any 1979 el Foment organitzar el darrer envelat de la Festa Major, i cedeix l’organització de la mateixa a la nova Corporació Municipal.

La necessitat de reconstruir la sala va portar a la creació d’un patronat format per l’Ajuntament i el Foment. El primer conveni se signa el 1982. El dia 23 d’abril de 1983 es reinaugura la sala d’espectacles, que per fi reobre després de l’incendi.

El 1990 es crea la Colla Sardanista, i fixa la seva seu social al Foment. Actualment el grup ja no forma part directament de l’entitat, tot i que els seus assajos els realitzar a les instal·lacions del FCA.

El 1998 es re inaugura la sala del teatre. Els balls tradicionals a la sala del Foment, de mica en mica, perden pistonada, fins la seva desaparició. Pero llavors sorgeixen una altre manera de ballar, els Balls de Saló. Es va formar un equip amb força classe que va organitzar solvents concursos i va participar en altres de forans, guanyant premis i distincions. El gener de 2007 es duu a terme un campionat a nivell estatal de Ball Esportiu amb parelles de tot Espanya.

Els primers anys del nou mil·lenni, per iniciativa personal d’un soci, es comencen a organitzar les Matinades de Festa Major, una interessant trobada de grallers de diferents racons del Principat. Aquestes Matinades, amb més o menys dificultats s’han estat celebrant ininterrompudament fins al dia d’avui.

El 25 d’octubre de 2003, es van dur a terme les primeres eleccions per escollir una junta, ja que mai, s’havien presentat dues candidatures. La nova Junta pren un aire de canvi. Tant és així que per primera vegada entrant dones a formar part de la direcció.

Durant aquest període es crea la secció excursionista del Foment (SEFCA), això va fer que l’entitat s’hagués de federar a la FEEC. Aquest projecte va tenir una durada força curta, però durant els anys que va funcionar, va tenir una notable activitat excursionista.

A final de la dècada dels deu, van començar a entrar a formar part del Foment, tot un seguit d’entitats del poble que no disposaven d’un espai adequat per a executar la seva activitat, convertint així la nostra entitat en la seva seu social. Això ha comportat un nou impuls a una entitat que tot just el 2020, i no sense obstacles per culpa de la pandèmia de la COVID-19, va poder celebrar els seus primers cent anys de vida.